Volta la Figuerassa

El serrat de la Figuerassa és un dels miradors més espectaculars del Berguedà. Amb aquesta excursió la proposta és donar la volta per la base d’aquest serrat, seguint antics camins. Ara bé, si us ve de gust, des del coll de l’Oreller podeu accedir al cim de la serra i gaudir d’una de les millors panoràmiques que us pot oferir aquesta comarca.

Descripció

 La ruta s’inicia al coll de Santa Magdalena de Berga (a l'aparcament del restaurant La Cabana).  Des d’aquí cal seguir per la pista asfaltada que s’enfila direcció al castell de Sant Ferran, que vorejareu per la part nord.  Castell d’origen medieval, documentat dels del s. XI a mans dels comtes de Cerdanya. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte.  Ara mateix comprèn diversos habitatges en el seu interior i els Amics del Castell de Berga  a més de diverses visites guiades al llarg de l’any, cada estiu hi porten a terme tallers d’arqueologia.

Just davant l’entrada cal agafar el corriol a mà dreta que us conduirà fins a la carretera asfaltada coneguda com la Drecera de Queralt. En aquest punt hi ha l'Oratori de Queralt - una peculiar capella ara d’ús particular amb porta de garatge i en estat força precari -. I més avall es veu un descampat amb restes d’una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l’existència d’una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

Cal que continueu pujant per l'estreta carretera, seguint les marques grogues i recorrereu un seguit d’edificis que convertiren en treball la força de l’aigua de la riera de metge; petites fàbriques precursores de la posterior industrialització del Llobregat. El següent edifici que trobareu és l’antiga fàbrica del Franquesa. Actualment habitatges mig abandonats. Va ser una fàbrica tèxtil des del 1881 fins al seu abandonament com a indústria durant la Guerra Civil. Una mica més amunt, veureu una mena de pont que va ser l'aqüeducte i el salt d'aigua per a la fàbrica Lluís Nè. El solar buit de la dreta de la carretera constitueix part de l'emplaçament de la fàbrica, tot i que en el seu dia va ser un edifici molt més gran que arribava més enllà de l'aqüeducte. A sota, es veu la presa de la fàbrica del Franquesa. Aquesta fàbrica, que fou construïda a la segona meitat del segle XIX, va funcionar com a fàbrica tèxtil fins que també va ser cremada durant la Guerra Civil. Finalment va ser demolida el 1986 per perill d'enfonsament. L'actual aparcament del restaurant Cal Nen ocupa el lloc de l'antiga bassa de la fàbrica.

Ben aviat veureu l'antiga fàbrica del Garrigà, un edifici imponent, mig en ruïnes, a l'altre costat de la riera. Va ser construïda a finals del segle XIX com a fàbrica tèxtil i cremada com tantes altres indústries el 1939, però va ser restaurada i va seguir funcionant fins al 1950. La casa de sota és el molí del Baró, actualment habitatge però antigament molí de farina que es menciona des del 1791.

L’ermita de Sant Marc just davant del restaurant i cent metres més endavant, hi ha un camí a la dreta que porta a unes ruïnes, és el molí del Guix del qual encara es veu la sortida d'aigua. Va quedar inactiu amb la construcció del Garrigà, ja que la fàbrica va construir un nou canal que el va deixar sense aigua. Era un molí de ciment i guix.

Arribareu a la carretera de Queralt que cal creuar i seguir pel camí per senderistes arranjat al costat de la carretera, riera amunt. Passareu encara per l'últim edifici de la riera que va ser el molí del Bofarull, avui Hostal del Guiu. Des de finals del segle XIX, va treballar com a molí de ciment i petita central elèctrica fins que va ser reformat com a hostal el 1949. Des de la carretera ara es veu el canal i la resclosa.

A partir d'aquí el paisatge serà el protagonista. Enfileu-vos uns metres pel corriol de l’esquerra i de seguida a la bifurcació seguiu avall cap a la font de Mossèn Guiu. Seguiu per la carretera fins a la Font Negra, amb una acollidora zona de pícnic ben equipada. Després de la segona zona d’aparcament, cal creuar la carretera per agafar un camí que marxa a la dreta. Tot seguit també a mà dreta, trobareu una construcció de pedra en sec força interessant i ben conservada. Segons sembla, cal relacionar-la amb una mina de pedra i un parell de forns de calç que hi havia en aquest indret a principis del segle XX. L'estil té una retirada al modernisme típic d'aquesta època, tot i que a una dimensió molt reduïda. En destaca la forma interior de la coberta. En seguir pujant, aviat cal creuar la carretera que porta als Rasos de Peguera per començar a trobar indicis d’un antic camí de ferradura que s’anirà fent cada vegada més evident, especialment quan creueu la carretera per darrera vegada –cal creuar-la quatre vegades en total-. A partir d’aquest punt, el camí transcorre per un bosc de pins, ara més esclarissat, ara més espès, fins a trobar una bifurcació que permetria arribar directament al coll de l’Oreller seguint el camí de la dreta, però la proposta és continuar recta fins a arribar als plans de Corbera  des d’on veureu ja el Santuari de Corbera just a sobre. Segons sembla ja a finals de l'època medieval devia existir una església, Sant Vicenç de Corbera, que ocupava l’indret on s'alça avui el santuari de Corbera, o si més no en un lloc molt proper. El conjunt arquitectònic està format per l'església, la casa rectoral i antiga hostatgeria. La construcció actual data del darrer quart del segle XVII, amb alguns retocs posteriors, del segle XVIII.

Des dels plans, cal seguir la pista que s’enfila per l’est dels plans, tot passant per la font de Corbera. Poc després de la font enllaçareu amb una pista que cal que seguiu a la dreta. Si voleu abans podeu accedir al Santuari fent ascendint pel pujador pavimentat a l’esquerra. En poca estona tot gaudint de les bones vistes del camí, sereu al coll de l’Oreller.  Des d’aquest coll, si seguiu el camí de la dreta marcat com a PR-C 73, podeu accedir al serrat de la Figuerassa. Des dels dos miradors ubicats al cim, les vistes són espectaculars. Si teniu temps i aneu bé de forces, val la pena arribar-hi, les vistes s’ho mereixen. Suposa allargar la ruta una mitja hora.

 Des del coll per seguir la ruta cal continuar per la pista que marxa cap al nord i que si continuéssiu us portaria fins a l’Estany i la fageda de la Baga de les nou comes; però la proposta és al cap de ben poc deixar-la per agafar un camí a mà dreta per dins el bosc i marcat com una variant del Camí dels Bons Homes (GR 107.5). Uns 500 m més avall també cal que deixeu aquest camí que us portaria fins a la Casanova de les Garrigues, i seguiu el corriol a la dreta que us portarà aviat a la zona de pícnic de Plana Rodona.

 Just quan hagueu passat les barbacoes d’aquesta àrea recreativa cal continuar pel corriol a l’esquerra fins a trobar la pista que caldrà seguir a trams però podreu retallar per algunes dreceres fins arribar a la zona de la collada Alta. Aquí si encara disposeu de temps i forces, us podeu enfilar pel camí a l’esquerra que puja fins a les runes del castell de Blancafort, on podreu gaudir d’una altra bona panoràmica, aquesta més encarada a l’est.

Retornats a la collada alta, seguiu baixant per la pista principal uns metres però ben aviat la deixareu per seguir l’antic camí de ferradura a mà esquerra que us portarà fins a trobar la carretera asfaltada a prop de la casa de Vilaformiu. Un cop aquí, cal seguir baixant fins a trobar l’antiga carretera de Cercs a Berga on trobareu de nou marques blanques i vermelles, ara del Camí del Llobregat (GR 270). Seguiu-la uns metres a la dreta, cap al sud i de seguida sereu a la carretera de Vilada i Ripoll. Si us hi fixeu a baix sota hi havia el pont de cal Parraquer del camí ral que creuava la riera de Metge (la mateixa que heu seguit a l’inici de la ruta) i permetia accedir a Berga, però al que li caldria una restauració que de moment no arriba. Així que toca seguir amb precaució per la voravia de la carretera direcció Berga. Quan creueu la riera de Metge fixeu-vos ara a sobre, hi ha les restes del què havia sigut l’últim pont del Tramvia de Sang i Cal Curriu estació final d’aquest primer ferrocarril miner del Berguedà que unia Berga i les mines de Fígols (actualment recuperat en part com a ruta senderista). Us trobeu de nou al coll de Santa Magdalena, punt final de la ruta.