L'Olla de Sant Julià PR-C 129

Sant Julià de Cerdanyola és un poble situat en una àmplia vall sobre Guardiola de Berguedà. Un impressionant salt separa aquests dos pobles. Després de salvar el desnivell, amb les impressionants vistes que es van obrint de les serres del Berguedà, el primer que crida l’atenció a mesura que un s’apropa al poble són les inacabables fileres de parets de pedra seca en l’accidentat terreny, i darrera, els espessos boscos. Tant les antigues feixes cultivades amb vinya –algunes recentment recuperades – com els densos boscos, acompanyats per unes extenses panoràmiques, seran constants al llarg de la ruta que es proposa, que més o menys, ressegueix el perímetre del municipi.

Descripció

La ruta s’inicia davant l’escultura de la Fia-faia a l’entrada del poble i cal seguir uns pocs metres la carretera, com si volguéssiu baixar a Guardiola. En el primer revolt ja la deixeu per enfilar-vos pel corriol a la dreta que puja una aspra cresta, i tot seguit va a buscar la llera del torrent. Veureu que la llera estava conreada, amb les típiques parets de pedra seca. Al peu de la paret hi ha un petit arc per on baixava l'aigua pluvial sense espatllar els conreus. De fet, tot el torrent estava canalitzat per poder aprofitar la bona terra de la llera.

Ja a l'altra banda, el camí comença a pujar la costa i la vista es va obrint. Passareu per antics camps i algunes barraques integrades en les parets de pedra seca. Aquests antics camps de vinyes es van estendre gràcies a un decret de mitjan segle XIX que eximia d'impostos les terres ermes si es dedicaven a la vinya. La fil·loxera però a final del mateix segle, va suposar la fi d'aquesta activitat i els camps es varen reconvertir en altres conreus, per acabar abandonats fins fa pocs anys, quan uns vilatans amb iniciativa han engegat un projecte de recuperació; veureu fàcilment el contrast de les recuperades.

Una vegada a dalt de la carena, la ruta segueix la cresta cap l’est. El camí passa per zones de bosc però, de tant en tant, ofereix boniques perspectives del Puigllançada i la Tossa, cap al nord, i del poble i la seva àmplia vall, cap al sud. Al coll de Jou, la ruta creua la pista i puja la cresta per buscar un camí molt agradable que passa per una fageda fins a l'Artigassa, on novament es veuen les parets de pedra seca dels camps. Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob per la terra que es conreava generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després s’abandonava. Quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació; aquestes zones eren les artigues.

Des de l'Artigassa, el camí baixa a la collada de Subirana, creua la carretera i puja novament pel bosc fins al Planàs de Baix, una zona plana, avui convertida en bosc, on s’hi poden veure també restes d'antics camps. La ruta voreja el pla i desemboca en un creuament de pistes enfront d'una altra zona de conreu abandonada fa molt de temps, el camp de l'Ermità. A partir d'aquí, la ruta emprèn una decidida pujada pel bosc fins a sortir a una pista, al collet Llobató. Veureu el poble de Sant Julià a sota i lluny el Pedraforca i el Cadí. És un bon lloc per fer una aturada i gaudir de les panoràmiques. Aquest collet esdevé una cruïlla de camins, a mà esquerra arriba un camí abalisat com a PR que porta fins a la Pobla de Lillet per les crestes de la serra del Catllaràs. Seguint l’itinerari, cal que continueu per la pista que s’enfila al sud oest fins que trobareu el camí a la dreta que porta a la font del Llop, just a sota de la collada de Sant Miquel. La font pot assecar-se en èpoques de sequera. Si voleu podeu acabar de pujar a la collada de Sant Miquel. No hi ha grans vistes, però és una zona agradable per refer les forces.

El camí emprèn la baixada sota les parets de la Roca de la Clusa. En arribar a una zona més plana, anireu cap a l'esquerra per buscar la cresta àmplia de la Serra del Mill, que fa de divisòria entre les valls de Malanyeu i Sant Julià de Cerdanyola. Les clarianes en el bosc permeten veure cap al sud i intuir, molt avall, el fons de les valls. El camí es converteix en una pista de desembosc que arriba a la collada del Tosquer després de deixar el camí del Grapissot que s’enfila cap al sud. Un cop a la collada el camí a seguir és cada vegada més estret i exposat. Cal posar molta atenció en les marques, ja que la ruta va buscant el millor pas, alternant entre el costat sud i el nord de la carena o passant per la mateixa cresta. Val la pena aturar-se en els punts més segurs i gaudir de les vistes que són realment impressionants.

A mitja carena deixareu a mà esquerra el camí que baixa a Malanyeu per la roca del Lliri i més endavant el camí que de Malanyeu per l’anomenat Mal Pas. El camí que aquí cal seguir baixa cap a la dreta amb fort pendent. En alguns punts, veureu petites zones aplanades i semicirculars, amb terra més aviat negra i fragments de carbó vegetal. Són antigues places carboneres que aprofitaven els boscos per fer carbó. Més avall, es veuen de nou parets de pedra seca d'antics camps, abandonats ja fa molt de temps. La ruta enllaça amb la pista que baixa de la collada de les Bassotes i cal seguir uns metres fins al torrent de l’Avaiol, d’on surt el camí a l’esquerra que us conduirà cap a una surgència d'aigua, la font de la Baga. El camí creua el fons de la vall i remunta la costa a l'altre costat. Quasi a dalt, veureu una roca amb una curiosa forma: el Confessionari. Ja a dalt, sentireu el so de l'aigua. De baixada passareu pel costat d'un canal que transporta l'aigua d'una font cap al poble, on és distribuïda per una complexa xarxa de canals de rec a totes les hortes del voltant del poble. Finalment arribareu a la creu que marca l'entrada del poble i ofereix de nou una bona panoràmica de la zona, i ja només us caldrà deixar-vos portar pels carrers avall cap al punt on heu iniciat la ruta.