Les Mines del Catllaràs

Introducció

 Si bé el Berguedà va ser una comarca minera de primer ordre a Catalunya, la zona del Catllaràs és, potser, la que menys es relaciona amb aquesta activitat. Aquesta ruta ens aporta una pinzellada a la gran activitat minera que s’havia desenvolupat en aquest espai tot combinant-ho amb l’atractiu natural que aglutina aquesta serra.

Descripció

Sortim des de l’aparcament del Santuari de Falgars seguint la pista asfaltada fins a la collada de Falgars i la font. Agafem la pista que marxa cap a l’esquerra seguint les marques grogues i blanques del PR-C 51. Ben aviat trobarem un corriol que s’enfila cap a la dreta pel mig del bosc de pins i, més endavant, de faigs. Cal seguir-lo fins arribar a Vallfogona.

Passada la casa, cal agafar una desviació a mà esquerra per un corriol que baixa fins a trobar una pista que seguirem un petit tram per tornar-la a deixar ben aviat tot agafant un corriol que marxa per la dreta i que s’enfila pel mig d’una interessant fageda per la baga del Fra Jaume.

En un moment donat creuarem un torrent i poc després arribarem a la primera bocamina que ens trobarem al llarg d’aquest itinerari. Es tracta de la mina anomenada “del Moreno”. A pocs metres i a l’esquerra, trobem les restes d’un carregador i un telefèric que comunicava amb la zona de la mina del Teixó, una mica per sota d’aquesta.

La ruta s’enfila cap al Clot del Bullidor i la pleta de les Vaques fins al prat Gespedor. Explorant aquesta pujada trobarem restes del pou de ventilació de la mina, d’una xemeneia, d’una bassa i d’un telefèric. La xemeneia i la bassa, probablement, es van utilitzar per fer vapor per alguna màquina de la instal•lació. Amb paciència podreu anar descobrint tots aquests elements.

Arribats al Prat Gespedor, podrem refer-nos de l’esforç a la font homònima i veure una barraca de miners i una de pastors sota les roques, mostra de la gran activitat de la zona de fa un temps. Aquí finalitza el PR-C 11. Cal seguir cap a l’esquerra, ara seguint les marques del PR-C 52. Agafem la pista però ben aviat caldrà prendre un corriol que surt per la dreta, enmig del bosc i que en una pujada suau ens portarà fins al Prat de les Dameses. Segons s’explica, els enginyers anglesos que estaven treballant a les mines buscaven un lloc pla per jugar a futbol en aquesta serra i aquest va ser l’únic que van trobar. Des d’aleshores aquest prat va canviar de nom i va passar a anomenar-se Joc de Pilota, com és majoritàriament conegut en l’actualitat.

Continuem la ruta vorejant la Roca del Joc fins a trobar una pista que, tot seguint-la cap a la dreta, ens portarà al collet Fred. Aquí podem deixar un momentet el nostre itinerari per enfilar-nos al mirador de la Roca de la Lluna. Les magnífiques vistes justifiquen aquesta petita desviació. Un cop retornats al coll, seguirem per un corriol que baixa fins al xalet del Catllaràs.

El Xalet del Catllaràs va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment es troba en molt mal estat.

El nostre itinerari baixa per una drecera fins a trobar novament la pista que seguirem cap a l’esquerra. Ben aviat un desviació a mà dreta ens conduirà fins al camí de la mina de l’Artiga de Capdevila, recentment restaurat i que ens permet apropar-nos còmodament fins a una interessant zona minera. Només d’agafar el camí ja passarem per un petit túnel que ens portarà a la zona coneguda amb el nom de El Cable. Segons sembla, aquesta zona i la mina del Teixó citada anteriorment estaven connectades per un túnel per dintre del qual s’hi transportava el carbó. Un seguit d’edificis –avui en ruïnes- denoten la gran importància que va tenir el lloc. Restes de telefèrics, carregadors, ... que ens porten a reflexionar sobre la frenètica activitat que s’hi devia desenvolupar a principis del segle passat. La companyia ASLAND va tenir els drets d’aquesta concessió minera, amb el nom de Nueva Antonia, entre els anys 1906 i 1931.

A partir d’aquí la ruta comença a baixar. A mig camí trobarem la bocamina que dóna nom al camí: l’Artiga de Capdevila. De dintre mateix de la mina brolla una riera. Seguirem fins al fons de la vall on creuarem el Torrent del Regatell i després d’un curt flanqueig ja serem al primer Grau. Des d’aquí, seguirem cap a l’esquerra per trobar el segon Grau on el camí passa per sobre un pontet i, per sota, s’hi veu un petit túnel per on passava el telefèric que baixava del Cable. La ruta segueix pujant fins al tercer Grau per arribar novament al santuari de Falgars, punt final d’aquest itinerari.

Aquests tres graus o passos que pujareu, permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com se salven aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota del primer grau.