04 - La Ruta Minera. La Pedraforca (des de Berga)

La “Ruta Minera” va ser durant uns anys una prova cicloturista que transcorria per alguns dels ports més durs del Berguedà. Aquí, reproduirem bona part d’aquell recorregut deixant de banda la part més oriental, tot i que qui vulgui sumar quilòmetres a les cames pot recuperar la versió completa. En aquest cas, mantenim el pas pel Coll de Pradell, autèntica joia d’aquesta ruta, i epicentre de l’activitat minera que durant molts anys va concentrar bona part de l’activitat econòmica de la comarca.

Per minimitzar el temps de pas per la C16, una carretera amb força trànsit en els moments àlgids de la setmana, farem la volta en la direcció contrària a la marxa cicloturista. Tot i així, plantegem alternatives per si voleu experimentar amb carreteres més secundàries. En resum, el que ens espera és una etapa d’exigència alta, especialment durant els mesos d’estiu ja que encadenarem trams llargs sense punts d’avituallament. En aquests 118 quilòmetres ascendirem quatre ports tot i que, insistim, la ruta ofereix alternatives per afegir-ne algun més.

La nostra jornada arrenca de Berga per pujar, ja només de sortida, el Port de la Mina, uns dotze quilòmetres d’ascensió constant sense rampes desorbitades. A partir d’aquí, i un cop passat el túnel, agafarem un descens irregular que ens acostarà a Sant Llorenç de Morunys, des d’on atacarem Coll de Port, amb una primera part assequible però un tram final molt dur. Per als més atrevits, aquesta ascensió es pot fragmentar pujant abans a Port del Comte. En qualsevol cas, els 10 quilòmetres del descens de Coll de Port ens conduiran directament a la Vall de la Vansa, perduda i aïllada, amb molt poca població i amb una llarga història de bruixes i herbes remeieres que la sustenten. Passarem Tuixent i enfilarem fins a Josa del Cadí, un poble preciós situat damunt d’un turó arrodonit que sedueix i captiva a qui el descobreix. Si és possible desfer l’encanteri, encararem l’alt de Josa per una carretera que sembla que intenti obrir-se camí sense èxit. 

Quan coronem, deixem enrere el nostre pas fugaç per les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell i tornem a entrar al Berguedà. I convé celebrar-ho amb una aturada a Gósol on podem admirar el pintoresc casc urbà en què hi són ben presents les referències a Pablo Picasso, conegut com a Pau de Gósol per la seva estada al poble quan va buscar-hi refugi el 1906 per prescripció mèdica. A la plaça, l’escultura “La dona dels pans” evoca l’obra de l’artista que porta el mateix nom. L’estada del pintor a Gósol resulta cabdal per entendre la seva obra.

Un cop reprenem la marxa, ens dirigim, ara sí, cap al Coll de Pradell. Tot i tractar-se, probablement, del port més dur de Catalunya, l’atacarem per la seva vessant més suau. El descens posterior per la cara de Fumanya avança entre rampes traïdores, mines de carbó a cel obert i petjades de dinosaures. Finalment, arribarem a la C16 i la farem de baixada, en direcció sud, per superar-la més ràpid. L’alternativa és pujar a La Nou, seguir cap a la Baells i evitar la carretera en un dia de trànsit. A partir d’aquí, el que queda fins a Berga és un simple tràmit.