Riera de Merlès

La Riera de Merlès és un referent de turisme en una ample franja del Berguedà. Els nombrosos gorgs, petits salts d’aigua i meravellosos racons que amaga a partir del Cobert de Puigcercós, fa que sigui un pol d’atractiu turístic –potser massa- en alguna zona del seu tram mig. Però és a les rodalies de Santa Maria de Merlès, quan la riera ja ha deixat de ser un petit rierol per començar a ser un petit riu, quan té un atractiu ben diferent. Amb alguns petits embassaments, és un riu de paisatges canviants –travessant pinedes, camps de cereals, boscos de ribera...- que sorprèn extraordinàriament al visitant. Amb aquesta fàcil proposta familiar, es descobrirà un munt de bonics racons i meravellosos indrets que a ningú deixen indiferent.

Descripció.

El punt de sortida és el restaurant Sant Cristòfol, al punt km 21,5 de la C-62, la carretera que des de Gironella mena cap a Prats de Lluçanès. Des de l’aparcament cal travessar la carretera i seguir per la pista asfaltada que surt a l’altra banda, a l’esquerra i paral·lela al riu. Cal tenir precaució en travessar la carretera. És un punt força perillós. De seguida s’observa una gravera a l’esquerra (Castellot) i ben aviat, a la dreta, un bonic camí que baixa entre grosses alzines i que cal seguir. Es deixa a l’esquerra l’accés a una masia (Casavella) continuant pel camí que a poc a poc va baixant cap a la riera. El lloc té un encant especial. El llit del riu és de llosa i les formes singulars de la roca en aquest indret (Balçot de Palau) fan que es creïn tolls i basses en funció del cabal que baixi. De fet, el track segueix arran del riu –fins i tot puntualment transcorre per sobre el llit de llosa- fins a una petita resclosa per abastir un antic molí que trobarem després (Molí d’Escrigues). De seguida s’observa una pista asfaltada que creua el camí. Cal travessar-la i continuar tot seguit per un camí no massa marcat que baixa a la dreta entre esbarzers i matolls arran del riu –després d’una petita ziga-zaga sobre una llosa-. És un camí molt obac, no gaire ample, de bosc de ribera, de molt bon fer... però que ben aviat s’enfila en un tram petit i curt. És l’única pujada relativament forta de tot el recorregut que probablement, caldrà fer a peu. Per sort és molt curta. De mica en mica, es va suavitzant mentre va sortint del bosc i assolint els camps, per tornar a baixar fins a una pista asfaltada. A l’esquerra, la pista asfaltada s’enfila cap a un càmping i just abans d’arribar-hi, cap a Sant Martí de Merlès –una bonica església romànica que, si hi ha temps, val la pena descobrir.

Però la ruta tomba a la dreta baixant per l’asfalt cap al pont, sense travessar-lo. A l’altra banda, s’observen les runes de l’antic Molí d’Escrigues, arran mateix del riu. La ruta continua encara per la mateixa vessant del riu –l’esquerra– per sobre del llit de lloses ondulat que aviat esdevé un preciós corriol, per sobre mateix del riu. Que la bellesa d’aquest tram no us faci badar, que el sender no és gaire ample i podríeu caure al riu!. Passada una petita resclosa, cal travessar el petit i bonic Pont de Sant Martí de Merlès. De tres arcs i totalment de pedra és una meravella que ha suportat les riuades i crescudes al llarg dels segles...

A l’altra banda del pont –ara ja al costat dret del riu– s’observen dos camins a l’esquerra que continuen riu avall. L’itinerari segueix el de més arran del riu –més obac i fresc– però qualsevol dels dos són vàlids doncs es tornen a ajuntar uns metres més avall. 

Aviat es creua una altra pista asfaltada: cal seguir ben recte per un petit sender que apareix a l’altra banda. Atenció a l’estret pontet que travessa un minúscul canal!.

Ben aviat s’entra en un curiós bosquet d’arbres simètricament  ben plantats que finalitza en una petita carretera. Seguim endavant, paral·lels al riu, en un idíl·lic entorn, entre camps, cavalls, pollancres i masos... El riu té una certa amplada per la resclosa del Molí del Mas, que trobem més avall, tant la resclosa com el molí, en molt mal estat, uns cent metres més avall.

Atenció a aquest punt; passat el molí cal deixar la pista asfaltada per continuar per un camí a l’esquerra que travessa el riu per una palanca.

De nou a l’esquerra del riu, en pocs metres s’agafa un camí que tomba a l’esquerra i que, enfilant-se lleugerament, fa un gir absolut, un gir de 360 º doncs cal fer la tornada!. Tot seguit es passa a tocar una masia (“El Mas”) continuant paral·lels al riu, aquest cop però, riu amunt. El tram de pista està molt ben cuidat i de seguida s’assoleix la pista asfaltada que, després de Cal Fargues, travessa el Pont de la Fàbrica, ubicant-se de nou -i ja fins l’arribada-, a la vessant dreta del riu.

La ruta s’enfila fins a la carretera local BV-4406 i tot seguit, el “nucli” de Santa Maria de Merlès, format per l’església, l’ajuntament, un petit grup de cases al voltant d’una acollidora placeta (a la dreta) i el cementiri, l’antiga rectoria i algun mas (a l’esquerra).

Durant 2,5 km cal continuar ja per aquesta carretera fins a l’arribada. Val a dir que durant un primer petit tram està envoltada de vells plataners fent que l’indret faci goig de debò, sigui quina sigui l’època de l’any. La tornada, però, es força planera i en general, amb poc trànsit.

Finalment s’assoleix la carretera C-62, quedant el restaurant Sant Cristòfol a l’altra banda de la carretera, uns metres a la dreta.

US RECORDEM QUE A L'ESTIU DEL 2020 I DEGUT A LES RESTRICCIONS PER EVITAR LA PROPAGACIÓ DEL COVID-19, ESTÀ TOTALMETN PROHIBIT EL BANY A LA ZONA DE LA RIERA DE MERLÈS.