Puig-reig i el món rural

Tot i que és a la llera dels grans rius i de les xarxes de comunicació on els nuclis de població han tingut major creixement, encara queda un extens món rural en gairebé tot el Berguedà, sobretot en el que es podria anomenar “Baix Berguedà”. A diferència del que esdevé en la major part de la Península Ibèrica, en un senzill recorregut d’aproximadament 3 hores, es poden observar fàcilment més de 30 de cases o masies –la majoria més que centenàries-, un munt d’esglesioles i ermites, camps, granges i una pila de testimonis d’una vida rural que encara avui en dia es manté viva contribuint al desenvolupament de la comarca.

Descripció

La ruta surt de la plaça en direcció a la carretera principal, cap a Navàs, passant per davant de Cal Marçal. Durant aquest primers quilometres s’observen encara alguns vestigis de l’antic trenet com l’estació i parts del recorregut que passava pràcticament paral·lel a la carretera. Passats 2,8 km, s’assoleix la rotonda d’accés. Cal seguir per la pista asfaltada que gira a més a mà dreta i s’enfila suaument, deixant a mà esquerra una altre pista asfaltada tot just en el primer revolt. Aviat la ruta es desvia per un camí a mà dreta, arran d’uns contenidors. És un bonic camí que puja per un entorn de camps i que 1 km llarg més enllà, es desvia cap a l’esquerra per retornar a la carretera. Uns 400 metres més enllà, quan es comença a enfilar més fortament, cal deixar de banda una pista asfaltada que tomba a la dreta per continuar per la mateixa carretera fent un gir a l’esquerra i de nou, a 300 metres, cal agafar una pista a ma dreta que creua la carretera de banda a banda. És un bonic camí, que transcorre entre camps i boscos fins a creuar una ample pista. La ruta continua girant a l’esquerra a l’altre banda de l’ample pista, fins a sortir de nou a la carretera. Un cop finalitzada una llarguíssima baixada, tot just abans de creuar un petit rierol (Riera de Merola) la ruta tomba a l’esquerra per una bonica pista que transcorre sempre paral·lel a la riera sense creuar-la, assolint ben aviat la masia de Sobiraneta. Uns metre més enllà, la ruta segueix recte deixant de banda els camins a dreta i esquerra que menen cap altres masies. La ruta s’enfila lleugerament, fent un suau gir cap a l’esquerra (a la meitat del llarg revolt s’observa un camí que s’enfila a mà esquerra i puja a l’antiga església romànica de Sanat Maria de Merola) per sortir a una masia (Sobirana) que s’observa allà mateix. Aviat la ruta inicia un llarg tram de baixada i, deixant de banda altres camins laterals, segueix sempre el camí que ve de dret per creuar de nou la riera de Merola per un bonic paisatge de ribera. Ben aviat assoleix l’església “nova” de Santa Maria de Merola, al costat d’un petit fragment (una paret) del castell de Merola, recentment refermat.

La ruta continua per una pista molt dreta i costeruda (de molt mal fer) que apareix davant la façana, tot i que segons com, és millor continuar baixant i tombar a la dreta per una pista que s’enfila suaument fent diverses llaçades. A partir d’aquí, cal seguir sempre la pista principal (camí de les Sitges), per un paisatges constant de boscos i més boscos, sempre cap a l’oest, deixant de banda alguns caminots que fan via cap alguna feixa o algun camp... com el que apareix a la dreta 1,3 km més enllà i de nou a la dreta en un fort revolt a l’esquerra, uns metres més enllà. De fet, tot just 100 metres més enllà, cal deixar de banda un camí que baixa a mà esquerra per continuar sempre cap a l’oest. Poc a poc, la ruta comença a carenar (per la Serra de la Tropa) fins assolir un petit turó: a ma dreta la ruta continua cap a l’oest, descartant-se el camí que descendeix cap a l’esquerra. La ruta segueix pel camí principal fins que apareix la casa de les Sitges, finalment, a sobre el camí.

Passada la casa, la ruta es bifurca en dos camins pràcticament paral·lels. La ruta continua pel de sobre, el de la dreta, passant per sota la masia del Vilaró i continuant sempre pel que va més recte fins assolir finalment, de nou, la carretera.

La ruta continua per una llarga recta, per sobre un gran pla (Pla de Viver), entre camps, boscos i algunes masies fins assolir, finalment, el nucli de Viver. Amb poc més de 60 habitants, al voltant de l’església hi ha escassament mitja dotzena de cases mentre que la majoria d’habitatges estan escampats pel territori. De fet, al S. XII ja hi havia 22 masos i al XVI 53; molts masos s’han mantingut durant segles en aquest entorn rural com Coromines, Mas Albesa, Escardivol,... L’església actual, del S. XVII i XVIII es va bastir sobre l’antiga església del S. XI.

La ruta continua per la mateixa carretera i uns 300 metres més enllà, es desvia per una petita pista asfaltada a mà dreta en direcció Sant Joan de Montdarn que apareix 3 km més enllà. A l’esquerra s’observa una petita paret rocosa amb una imatge, mentre a la dreta s’observa la casa de Cor de Roure al costat de l’església.

Es té constància de l’existència d’aquesta masia l’any 922, en un document de l’abadessa de Sant Joan de les Abadesses. La masia ha fet funcions d’hostal, al llarg dels anys, per ser en l’encreuament de les rutes que anaven cap a Cardona des de diversos punts del Llobregat. De fet, només cal fer-hi un tomb al voltant per observar la disposició de les pedres i els diversos elements arquitectònics per adonar-se’n de la seva mil·lenària antiguitat.

La ruta passa pel camí del darrere l’església, seguint per un corriol tot just abans de fer un gir en direcció al cementiri. El corriol travessa un camp i després d’alguna ziga-zaga arriba a un caminot que passa pel fons de la vall. Deixant de banda altres senders, la ruta continua sempre pel fons del torrent seguint sempre riera avall fins a una pista asfaltada, girant a mà dreta. La ruta continua per l’asfalt durant gairebé 2 km deixant a l’esquerra l’accés a Cal Barraler, la masia de Cal Mestre, el Solerot,... fins a trobar un trencall, a mà dreta just abans dels 2 km. És un camí poc marcat, que transcorre per un terra de pedra de llosa en bona part. A uns 450 metres apareix un sender a l’esquerra que travessa un camp, tot i que si no s’observa (el camp té el cereal alt), es pot continuar pel mateix camí planer per fer un gir de 90º en un primer camí i 90º uns metres més tard per sortir a Sant Miquel de Fonogedell.

Originàriament romànica, té actualment un munt d’elements que han estat afegits posteriorment, com la sagristia, el porxo d’accés, el campanar d’espadanya...

Al volant de l’església hi ha un petit nucli de cases.

La ruta continua cap al nord, per la pista principal, sortint a l’alçada de la masia de Cal Camadall de nou a la pista asfaltada, on cal girar a la dreta. Diverses  masies van apareixent al llarg del recorregut fins que a 1,8 km apareix el rètol de Fonollet, indicant una pista que baixa a la dreta. Deixant de banda un trencall (també asfaltat) a mà esquerra, la ruta passa a prop d’un munt de masos i masies (Cal Pareira, Cal Marquet, La Roquera, Casanova dels Trulls, Cal Terranquer,... ) abans d’assolir, finalment, Sant Sadurní de Fonollet. Es tracta d’una petita esglesiola romànica (de finals del S. XII i inicis del S. XIII) amb un cementiri adossat, que feia les funcions de parròquia de les cases i masies del voltant.

Continuant per la pista asfaltada, en un revolt a uns 750 metres la ruta continua per un camí que trenca a ma dreta, que passa per una petita ermita (el Roseret). A partir d’aquí, la ruta segueix entre camps i petits bosquets, seguint sempre les marques del GR fins assolir al carretera (on el GR segueix primer un camí però després un sender no gaire factible en bici) per on continua baixant fins a entrar a Puig-reig. Només cal seguir la carretera principal per assolir de nou la plaça del Mestre Badia.