Merlès i Pinós

Descripció.

Sortint des del davant d’un càmping (ubicat a tocar a Sant Martí de Merlès) en direcció a la riera, la ruta enllaça amb la carretera local BV 4406 que durant força quilòmetres segueix l’itinerari de la riera. En direcció sud, de seguida s’arriba al “nucli” de Santa Maria de Merlès, format per l’església, l’ajuntament, un petit grup de cases al voltant d’una acollidora placeta (a l’esquerra) i el cementiri, l’antiga rectoria i algun mas (a la dreta). Prèviament s’ha creuat un petit tram de plataners, de considerable bellesa.

Passat el poble, cal seguir per una pista asfaltada que tomba a l’esquerra baixant fins arran de la riera. Tot just abans d’entrar al pont, la ruta tomba a la dreta, seguint per un petit sender. Atenció a l’estret pontet que travessa un minúscul canal!.

Ben aviat s’entra en un curiós bosquet d’arbres simètricament  ben plantats que finalitza en una petita carretera. Seguim endavant, paral·lels al riu, en un idíl·lic entorn, entre camps, cavalls, pollancres i masos... El riu té una certa amplada per la resclosa del Molí del Mas, que trobem més avall. Tant la resclosa com el molí, uns cent metres més avall, es troben en molt mal estat.

El paisatge és ben bonic, amb alguns masos i horts arran del riu... com els que hi ha a les rodalies de La Torres de Merlès, amb una bonica tanca de fusta. Passada una antiga fàbrica, amb una alta xemeneia (La Fabrica Nova) la carretera continua cap a la dreta però la ruta segueix pel camí que baixa cap al riu i travessant-lo uns 700 metres més avall.

A partir del pont, el paisatge canvia notablement. La ruta entra en un bonic bosc de pins i  segueix el GR - 4 amb un recorregut principalment de baixada. Passats uns 3,5 km des del pont, cal seguir per un trencall indicat amb les marques del GR que puja de dret a mà esquerra cap a l’esglesiola de la Mare de Déu de Pinós. La ruta s’enfila fortament –deixant de banda les marques que s’enfilen fent drecera– sempre per la pista més ampla i de bon fer. A poc a poc, el paisatge de pins va canviant per alzines i alguns roures deixant de banda l’accés a un mas a dreta del camí (El Vilar) continuant pel camí de la dreta tot just passat el mas. El camí es va suavitzant fins a assolir una gran masia (Ginebret) i ben a prop una bonica esglesiola (Santuari de la Mare de Déu de Ginebret) romànica i amb un agradable porxo a l’entrada. El campanar no es d’espadanya sinó amb una petita torre quadrada...

Davant mateix del santuari, la ruta deixa puntualment l’asfalt per seguir uns 100 metres de pista fins a la cruïlla de camins, només per gaudir de les magnifiques vistes i dels paisatges de l’entorn.

Ara sí, la ruta tomba a la dreta i en 100 metres enllaça amb la pista asfaltada provinent de Ginebret. Sense deixar mai l’asfalt, la ruta planeja a estones, baixa de tant en tant però, sobretot s’enfila deixant de banda cases, masos i masies de tot tipus. El Puig, l’Anglada, Cal Miquel (una gran explotació de bestiar) i finalment, després d’una llarga pujada, Sant Pau de Pinós, a mà dreta (una mica tapat per la vegetació).

Aquest nucli és un petita parròquia dins del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà). L’edifici de l’església de Sant Pau de Pinós conserva encara alguns elements de la seva primera construcció romànica, tot i que ha estat molt transformat i desfigurat, sobretot durant el segle XVII. De fet, l'estructura de l'església està totalment ofegada per les veïnes construccions modernes.

La ruta continua per un camí que surt a l’altra banda de la pista asfaltada, senyalitzat. Puntualment s’enfila lleugerament però ben aviat inicia un llarg descens fins a sortir, després d’un tram una mica rocós, a Camprodon, una petita casa a pocs metres de la carretera.

La ruta continua puntualment per la carretera i exactament a 940 més enllà (abans del punt 15 km) cal seguir per un petit senderó que continua paral·lel a mà esquerra. Tot i que té algun punt tècnic, és relativament factible sortint a una pista (que cal creuar) que prové de la carretera. Tot seguit (a escassament 10 metres) cal girar a mà dreta. El camí es manté més o menys paral·lel a la carretera enfilant-se per la falda de la Serra de Sant Joan passant per sobre de la magnífica masia de la Costa de la Cavalleria. Deixant de banda els camins que surten a la carretera a la dreta i camins secundaris a l’esquerra, la ruta segueix sempre pel camí principal deixant una petita bassa a mà dreta per assolir la pista asfaltada més enllà d’unes granges, amb un preciós paisatge entre alzines i camps. Val la pena fer, puntualment, uns 25 metres a mà dreta per observar la magnífica masia fortificada de la Serra dels Degollats, descomunal i magníficament conservada.

Ara sí, la ruta continua per la pista asfaltada (en direcció contrària a la carretera) baixant durant uns 2 km fins al punt de sortida.