08 - Mirador del Coll de Josa, Gósol

Gósol i l’art del segle XX

Per sorprenent que pugui semblar, el poblet de Gósol es troba lligat amb l’art més avantguardista i prestigiós del segle XX. L’estada que hi va fer Picasso l’estiu de 1906 va connectar-lo directament amb París i el món sencer. La seva companya Fernande Olivier explicava que a Gósol, Picasso es va tornar “alegre, menys salvatge, més brillant i animat”. Sembla que aquests viatges tenien molt d’introspecció personal, de recerca de les pròpies arrels i que després tornava renovat, amb energia, amb una nova paleta de colors i ple de creativitat. Picasso i Fernande van arribar en tren fins a Guardiola de Berguedà i, des d’allí van pujar amb mules pel vell camí de ferradura fins a Gósol. Per tornar a París van creuar el Cadí a peu pel pas dels Gosolans fins a Bellver de Cerdanya. Allí van prendre la diligència a Puigcerdà i a Ax-les-Thermes, on van agafar el tren.

Els bons homes

El segle XIII va resultar dramàtic al nord d’aquestes muntanyes, al país d’Oc. Un nombrós grup de gent que buscava el retorn a la puresa cristiana va desfermar l'ira del Papa. El rei de França, amb l’excusa de combatre l’heretgia, es va llençar a conquerir a sang i foc els comtats occitans, que llavors eren vassalls del rei català Pere II, el pare de Jaume I. Moltes esperances es van perdre quan el rei va morir a la batalla de Muret. Als “bons homes” —anomenats també càtars—, no els va quedar altra sortida que fugir o morir cremats. Alguns nobles catalans els van acollir, malgrat que l’Església s’hi oposava. A Gósol sembla que hi van predicar amb èxit perquè Galceran el Vell hagué de dirigir una petició a l’arquebisbe de Tarragona, Benet de Rocabertí, per tal que alliberés els 14 gosolans que tenia presos per heretges.