03 - Mirador Joan Casanova. Santuari de Falgars

Trens, treball i telers

Muntanyes, boscos, rius, núvols, aire pur… pot semblar que la Pobla de Lillet és un racó del Paradís, però la vida no ha estat mai regalada en aquesta preciosa vall. Va néixer a finals del segle XIII amb una carta de llibertats que va atreure gent emprenedora. Malgrat epidèmies i guerres, al segle XVIII es va convertir en la tercera població més important de Catalunya en manufactures, especialitzada en filatures de llana, aprofitant els importants ramats de les contrades.

Va arribar el cotó i després les mines de carbó i la gran fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro. Durant els primers anys, el ciment era transportat a lloms d’animals. Entre el 1914 i el 1924, la fàbrica va construir un ferrocarril de via estreta que baixava el ciment fins a Guardiola de Berguedà, on connectava amb el carrilet que el portava a Manresa. El trenet va tancar el 1963 però, afortunadament, ha estat recuperat per a ús turístic i amb ell una part destacada de la memòria d’aquesta vall singular.

Els anglesos i Barcelona

Encara que costi de creure, aquestes muntanyes mantenen estrets lligams amb la ciutat de Barcelona. Moltes de les cases de l’Eixample van ser construïdes amb el ciment de la impressionant fàbrica de Portland que comte de Güell va construir el 1901. El comte era amic i protector de Gaudí i una vegada el va convidar a pujar. Va ser llavors quan va dibuixar els jardins de ca l’Artigas i també el xalet del Catllaràs, situat no gaire lluny d’aquí. Va ser aixecat prop de les mines d’on es treia el carbó per la fàbrica de ciment, en un prat, davant una meravellosa vista de la vall. Era destinat als tècnics i altre personal. L’indret es coneix ara com el prat de Joc de Pilota perquè els enginyers anglesos de les mines hi jugaven a futbol. És a dir, pràcticament a l’hora que es fundava el Futbol Club Barcelona, al Catllaràs ja es practicava aquest esport.