De Rebost a la Tosa per coll de Jou

L’itinerari proposat transcorre íntegrament per dintre del parc natural del Cadí-Moixeró, concretament pel seu costat més oriental. L’excursió s’inicia al refugi de Rebost, des d’on es puja cap a la Tosa pel coll de Comafloriu i es retorna pel camí del coll de Jou, l’antic camí ral que unia el Berguedà amb la Cerdanya. Una ruta d’alta muntanya on el paisatge n’és el gran protagonista.

Descripció  

Se surt del refugi de Rebost seguint les marques del PR-C 126 per la pista que arriba al refugi a l’oest. En el primer revolt tancat, cal agafar la pista secundària a l’esquerra, direcció el coll de la Gavarra. Un cop al coll, cal que deixeu la pista i seguiu el corriol que continua baixant a la dreta. De seguida recuperareu la pista i seguint-la a la dreta, arribareu a una cruïlla on cal seguir 100 m la pista de l’esquerra i tot seguit agafar el corriol també a l’esquerra que de nou escurça els tombs que fa aquesta. Quan la recupereu l’heu de seguir també a l’esquerra.

Un cop creueu el torrent de l’Hospitalet agafeu el camí que s’enfila a la dreta cap a la casa del Claper -ara en runes- que poc després de quedar deshabitada, als anys cinquanta del segle passat, un roc provinent de les vessants de Roca Sança va esfondrar-la. A partir d’aquí us ajuntareu amb el camí ral de Bagà a la Cerdanya. Si el seguíssiu avall direcció Bagà, en un km serieu a la casa d’Hospitalet, actualment una masia que fou hostatge de camí documentat des de l’edat mitjana. Però seguint la ruta, cal continuar direcció coll de Jou, passant per sobre la font. Veureu com el camí es va enfilant tot serpentejant amb l’objectiu de salvar suaument els elevats desnivells i passos complicats de la forma més senzilla per facilitar el pas a bèsties i persones. A mig camí de la pujada, passareu al peu de les gran parets balmades de la Roca-sança, fet que suposa un petit relaxament en la forta pujada. Aquí, val la pena aturar-se per descobrir les múltiples creus esculpides a la roca. En aquest indret es va trobar la Mare de Déu del mateix nom que actualment es troba a la casa de l’Hospitalet.

Continuant pujant, passareu pel collet de Deugràcies. A partir d’aquí es suavitza fins a assolir el coll de Jou.  A partir d’aquí caldrà seguir les marques del GR 150.1 a la dreta. Si el seguíssiu a l’oest, podríeu arribar fins a les Penyes Altes de Moixeró, i seguint el PR al nord arribaríeu al poble ceretà d’Urús. Però continueu pujant cap a l’est alternant trams tancats dins el bosc i trams oberts que cada vegada seran més freqüents. Vorejareu la Roca del Llamp, el Puig de la Canal Freda i el Puig de la Mena,  per la seva cara nord, fins arribar al Refugi Niu d’Aliga als peus del cim de la Tosa, a 2520 m. d’altitud. Si  disposeu de temps suficient, val la pena que feu una última pujada fins al cim a 2537 m, on guanyareu encara en panoràmica, és un dels grans miradors del Pirineu Oriental i de la Catalunya Central: Montserrat, Montseny...

            Un cop fet un merescut descans i refrigeri, cal reprendre la tornada on serà pràcticament tot de baixada. Cal continuar seguint les marques del GR 150.1 que ressegueix la carena a l’est. Passareu pel Puig de la Comabella, i després de la collada caldrà remuntar uns metres fins al cap del Serrat Gran. Pocs metres després deixeu el GR que tomba a l’esquerra per descendir cap a coll de pal, i continueu cap al sud seguint les marques taronges de la ruta Cavalls del Vent. Arribareu als plans de la collada de Comafloriu i seguint el camí, aquí ben fressat, us anireu endinsant al bosc de pi negre, per continuar descendint cap al sud-oest.

Desembocareu a la pista per on passa el GR 4.2 i GR 150, que cal creuar i continuar avall seguint les marques taronges i ara també les petites estaques de la ruta del trencapinyes, on hi ha aquest ocellet dibuixat. Si voleu però aquí teniu varies opcions per complementar la ruta. Si continueu la pista a l’est, trobareu les restes d’una antiga mina de baritina –els petits minerals verdosos incrustats a les pedres són baritina-, un cop visitada cal retornar en aquest punt. Si la seguiu a la dreta us conduirà fins al Mirador dels Orris, on si disposeu de temps val la pena arribar-hi i observar les panoràmiques que ofereix i aprendre com es va formar aquesta zona gràcies als plafons de geologia que hi ha instal·lat el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En aquest cas si seguiu el GR no cal que desfeu camí, tornareu a enllaçar a la ruta poc abans del Refugi.

            Si seguiu la ruta proposada continuareu baixant directes pel corriol fins a l’aparcament de la ruta del Trencapinyes, on cal que creueu la pista i continueu pel corriol avall seguint encara les marques taronges. Al següent cop que creueu la pista us trobareu amb de nou amb el GR que la segueix, però vosaltres podeu continuar pel corriol que la retalla fins arribar de nou al refugi de Rebost.