Ascensió a les Penyes Altes de Moixeró

Tot i la considerable alçada i els rigors que imposen el Cadí i el Moixeró, al llarg de la història s’han trobat passos amables per creuar aquestes serres. El coll de Jou n’ha estat un dels més importants i dels més transitats. Aquesta excursió permet ascendir a les Penyes Altes de Moixeró passant per aquest camí i tornar per la Canal de la Serp, tot travessant una de les fagedes més imponents del Berguedà.

Descripció

La ruta s’inicia en el quilòmetre quatre de la carretera BV-4024 que puja de Bagà a Coll de Pal, a l’aparcament de Gréixer, just abans de creuar el viaducte de la C-16 per sota. Des d’aquí, cal agafar aquesta mateixa carretera en direcció nord fins al quilòmetre 7 on cal seguir la pista de l’esquerra que porta a l’Hospitalet de Roca Sança. Aquest mas com el seu nom indica L'antic hospital de Rocasança està documentat des de 1289. Tot i així quan es signa el termenat de la vila de Bagà al 1233 ja apareix el nom de "Hospitalet" donant a entendre que ja existia d'abans. Es tractava d'un hospital per aixoplugar els pelegrins que es dirigien pel coll de jou en cas de forts temporals i dies de fred. L’interior de la casa acull l’antiga capella de Santa Maria de Roca Sança que bé denominada per la llegenda de la troballa de la Mare de Déu sota una gran roca santa "sancta”.

De la casa, cal enfilar-se una mica més per creuar un petit torrent a l’esquerra i seguir la traça del camí ral de coll de Jou.  De seguida es fa evident el traçat d’aquest sensacional camí històric que va guanyant còmodament alçada per anar a buscar la casa del Claper. Aquest indret va estar habitat fins a la meitat del segle XX. Pocs anys després de marxar-ne els estadants, un enorme roc provinent de les vessants de Roca Sança va impactar contra l’edifici enfonsant-lo en bona part. Davant de la casa hi ha un abeurador rodó pel bestiar. En aquest indret enllaçareu amb el PR-C 126 que us acompanyarà fins al coll de Jou. Cal enfilar-se per un corriol cap a mà esquerra per sobre la font. Aquí hi ha un petit tram on l’antic camí ral es perd lleugerament però ben aviat el tornareu a recuperar enfilant-se elegant i definit per salvar tots els desnivells que se li presentin.

Quan arribeu al peu de les gran parets balmades de la Roca-sança, tindreu un petit relaxament en la forta pujada. Aquí, val la pena aturar-se per descobrir les múltiples creus esculpides a la roca. En aquest indret es va trobar la Mare de Déu del mateix nom que es troba a la casa de l’Hospitalet. El camí continua amunt fins a arribar al collet de Deugràcies. A partir d’aquí es suavitza encara més fins a assolir el coll de Jou. El camí ral travessa el coll i entra a la Cerdanya pel poble d’Urús, però en aquesta ruta la proposta és deixar-lo i continuar per l’esquerra del coll, de dret cap al fons, en direcció a la clotada de la Miquela. Cal que seguiu les marques blanques i vermelles del GR 150-1. A partir d’aquí, el corriol va carenejant, amb lleugeres pujades i baixades, petits colls i collets, passant també pel collet de la Guilla i fins a trobar el darrer repetjó que us durà a les Penyes Altes de Moixeró, de 2270 metres d’altitud. Cal desviar-se uns metres a l’esquerra per fer aquest cim que no us heu de perdre, des d’on hi regna la calma i es contemplen unes magnífiques vistes del Cadí, Moixeró, Cerdanya, Berguedà, ...

Tot seguit el corriol comença a baixar fins a trobar el collet del Raset per la vessant nord de la carena, enmig de rocs que en alguns punts us obligaran a ajudar-vos amb les mans. Just al coll, deixareu el GR i continuareu pel corriol que descendeix ràpidament cap al sud-est. Des dels prats dels Rasets, el corriol tendeix a l’est i s’endinsa cap al sud seguint la Canal de la Serp. El descens és directe, amb trams de fort pendent que se salven amb unes marrades poc amples. Destaca el contrast de vegetació a mesura que es va canviant d’altitud. De primer els pins són els protagonistes però ben aviat deixen pas a una interessant fageda, de faigs imponents que s’estiren ben amunt per trobar els rajos de llum. Més avall, els faigs deixen lloc als roures, als boixos, als pins i, finalment a les alzines.

En arribar prop de Gréixer sorprèn un sobtat canvi de paisatge. El sotabosc farcit de vegetació que us ha acompanyat en bona part de la ruta, deixa lloc a un sòl pobre, rocós i erosionat. Es tracta d’una zona d’un alt interès geològic: les riolites de Gréixer, un conjunt d’afloraments de roques volcàniques calco-alcalines de composició riolítica que es troba entre Gréixer i Coll de Pi (Cerdanya), a la vessant sud del Pirineus Catalans i que constitueix un conjunt únic al nostre país, tant per la naturalesa de les roques que hi afloren com per la pròpia estructura de l’aflorament. Una caldera volcànica d’esfondrament formada durant les erupcions ignimbrítiques que van generar els dipòsits piroclàstics de Castellar de N’Hug (vegeu Geozona) i que en els darrers estadis de la seva formació es va reomplir de laves riolítiques. Aquesta estructura, de la qual es pot observar una secció complerta est-oest, tenia un mínim de 14 km de diàmetre i una profunditat de més d’un quilòmetre. Les condicions d’aflorament, a més de la naturalesa de les roques que s’hi troben, fan d’aquesta geozona un indret geològic d’especial interès tant a l’escala del nostre país com a escala internacional, donat que aquestes condicions d’observació i preservació es donen en molt pocs casos.

Passada aquesta singularitat, arribareu al llogarret de Gréixer, documentat des de l’any 871. Enllacareu aquí amb el GR 107, Camí dels Bons Homes. La ruta no entra dins el poble però podeu acostar-vos fins l’església de Sant Andreu de Gréixer (s. XII-XIII), passant entre les cases que conformen aquest llogarret. També hi ha una petita font si us pot ser útil. Un cop  de nou a la pista d’accés al poble, seguiu-la avall  fins a la carretera, i us trobareu altre cop al punt on heu iniciat i ara finalitzareu la ruta.